LA DISTRIBUCIÓ COMERCIAL A ESPANYA
Més del 80% del que comprem els espanyols passa primer per un dels sis gegants de la distribució a Espanya, es a dir 8 de cada 10 productes dels que tenim a casa han sigut comprats a una gran superfície, a un establiment d’una gran cadena com; MERCADONA, DIA, EROSKI, CARREFOUR, EL CORTE INGLÉS, ... . Aquesta realitat es pot llegir de varies maneres possibles.
A principis del segle XX i fins fa unes dècades, les persones havien d’adquirir els productes de consum diari a centres propers a casa, establiments tradicionals. Els productes de rotació baixa, es a dir, els que comprem cada llarg període de temps (mobles, electrodomèstics, etc) eres adquirits als tallers d’artesania o establiments “de tota la vida”, ara ja no. El món avança a gran velocitat, quasi a la mateixa velocitats que es perden els valors i tradicions. L’herència Americana ens ha fet guanyar moltes coses alhora que no hem tingut temps d’adonar-nos de que hem perdut unes altres, tant o més importants. Encara no es tard, però quasi. Al principi comprar als grans establiments era una festa, una tarda de dissabte d’oci amb tota la família, aprofitar per passar-ho bé envoltat de marxandatge visual i grans campanyes de publicitat, ara anar a un gran establiment és, en moltes regions i poblacions, una obligació.
La deslocalització dels establiments de diària rotació a les perifèries dels pobles es un fet, el tancament de petits comerços amb més història que un mateix es també una realitat. El cert és que no existeix equilibri entre peix gran i peix petit en un país, en una nació que no ha cuidat als petits i mitjans comerciants, no es tracta de subvencionar models econòmics insostenibles, només de legislar de manera justa, no es tracta de donar subvencions (aquest es un país ara en decadència gràcies a la mentalitat subvencionista, entre altres coses), es tracta de fer competir en igualtat de condicions als forts i als encara més forts. Un altre condicionant d’aquesta problemàtica ha sigut el fet de que les persones no hem tingut temps de pensar, ens hem acomodat, ara és fàcil veure-ho però fa uns anys no.
No estic en contra de les grans superfícies, ni molt menys, crec que són molt necessàries, inclús per als petits establiments, una gran superfície por ser un centre d’atracció de compradors i consumidors potencials d’un poble veí. El concepte d’anar a un establiment, poder aparcar, comprar, anar al cinema i sopar amb la família no és gens negatiu al meu parer, el que no és tant positiu es no invertir en infraestructures( quan hi havia capital per fer-ho) per fer que la compra dins d’un poble sigui igual o més còmode que en una gran superfície. Hi ha ciutats, grans centres comercial com Barcelona (“Barcelona la millor botiga del món”) que sí han cuidat el comerç tradicional en certa manera, però els pobles malauradament no.
El resultat de tot plegat és el que tots sabem; Pobles amb persones que han d’anar a 15 quilòmetres de casa seva per anar a comprar tomàquets, massa gent a l’atur com a conseqüència del tancament de masses PYMES (petits i mitjans comerços) i la tecnificació dels grans monstres de la distribució “moderna” a Espanya (reducció de costos), entre d’altres factors; Menys comoditat de molts compradors que han d’agafar el cotxe (si el tenen) per anar a comprar, menys qualitat a conseqüència de la sobreexplotació dels recursos, persones amb menys poder adquisitiu; productors sobre explotats a causa del NO lliure mercat; Zones de cultiu arrasades per la falta d’ètica de tots plegats; pèrdues billonaries a causa de la subvenció de models productius poc o gens sostenibles; famílies senceres a l’atur a conseqüència de la manca d’ informació; persones explotades que no tenen ni per menjar; etc.
El cost econòmic és força evident, però també hi ha un cost ecològic. El cost de consumir producte d’unes regions amb dubtosa ètica de producció, sense reparar en els quantiosos danys que és fan al medi ambient, productes que viatgen 20.000 quilòmetres per acabar a una gran superfícies al preu d’un euro el quilo. El cost real de tot els productes venuts amb aquestes polítiques està molt per sobre del que qualsevol persona amb una mica de seny estaria disposat a pagar. Espècies senceres de fauna i flora extingides a causa de la desforestació per produir a gran escala. Sense nombrar l’abocador de residus (per exemple Sud Africà), on nens lluiten contra la mort cada dia per extraure una mica d’algun metall que poder vendre.
Tot plegat, un desastre fins ara.
HEM DE COMPRAR SABENT
És molt fàcil ser crític des d’una cadira i amb l’avantatge del temps i de poder explicar el que ha anat passant, és molt fàcil donar lliçons amb un llibre a la mà i dormint cada nit amb la tranquil·litat de que demà ens podrem guanyar la vida sense problemes, és molt fàcil ser de la part que guanya. Ens hem d’espavilar, tots plegats, perquè torres més altes han caigut, no hem de creure que ho tenim tot fet perquè si ho creiem, el que serà segur, és que ho tindrem tot perdut. Hem d’aprendre dels errors, hem de saber que ha de existir competència entre grans i petits (Les PYMES i els autònoms són els que mantenen el país, sota el meu parer), hem de saber que Espanya té una gran riquesa (no econòmica) i l’hem de saber explotar. Cuidant més al veí del costat i sense donar tantes concessions al no tant veí. Hem de fer un pas enrere per donar dos endavant
By CHRISTIAN DE MARKETING
